Opinions

REALMENT, hi ha SOMETHING IN THE AIR ...d'aquests 20 anys.
Aquí l'exiliada/desterrada/emigrant resident a Madrid resulta que ha passat d'haver perdut gairebé tot contacte amb els i les ex-13's a, de sobte, la fantàstica web i....Dues trobades casuals a MadriT amb la Teresa Calpe després de més de...17 anys?, i una de les trobades davant de casa meva!! (cuéntales, cuéntales, Balletbó, dónde vivo, bonita!)....i, la més forta -o a mi m'ho sembla-: en aquest cau recalcitrant de l'Espanya (s'ha de pronunciar al lo Wayoming, Españ-ña!) del PP, aterra al Pirulí per presentar el No-Do, perdó, el Telediario de les 3....... el PUIGBÓ!!!!!

Pa' cagarse (o, Paca Garse, me'n recordo, Iu, per cert algú en sap res del Marià Martin?)!

b) preparo "Sévigné" (Júlia Berkowitz) una pelicula de llargmetratge per l'Octubre (del 3 al 17) i necessito: figuració, sponsors (product placement) i....una web!. Si algu em vol donar un cop de mà en aquests temes, us ho agraïré. (De moment promoció mediàtica no, que no dono l'abast).

I la fem en català, ole tus videos. Bé, financerament no anem exactament del mateix pal que "Costa Brava". No. Anem pitjor. Però amb una alegria immensa i amb diversos megacracks al repartiment que no us els escric per no reventar el meu PC.

c). Penya, jo tinc foooooooooooorça material sonor de la C13, així que....si voleu ens hi posem.

Una abraçada i esteu fent molt bona feina ,almenys informàticament. Chapeau.
Marta Balletbò-Coll

Familia, estic frisós de veure les cares del personal, vint anys després. Per cert, algú té fotos meves?.....Jo soc un desmenegat. Amb els canvis de pis, no sé a on collons estan......Una abraçada molt forta. Estic viuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu

Benvolguts companys, vistos els darrers e-mails de la Balletbó, Anna Bosch, Joan Bosch i companyia, em veig obligat a intervenir.

Si la Balletbó pot promocionar la seva peli i la Bosch els NO-2 d'en Puigbó (trencant el codi deontològic d'questa web humanitària creada per mossèn Guillem), jo també demano la part corresponent del teletienda demanant:

1.- Que la Balletbó em tregui a la seva peli cantant i ser l'autor de la banda de so.

2.- Que l'Anna Bosch li porti el meu nou disc "Confessions d'un solitari" a en Puigbó perquè l'anunciï com l'obra d'un "cantante regional del nordeste peninsular".

3.- Que en Joan Bosch el presenti a KUTUDUNIA ADADIO com el disc català de l'any

4.- Que tots els companys de la 13 vagin a El Corte Inglés i a l'AFNAC i el demanin (encara que després no el comprin)

5.- Que quan em seleccionin per OT (versió Inserso) em voteu tots al 6969-espai-SE.

6.-Que entreu tots a la meva web www.cantautorse.com i al llibre de visites poseu quelcom del que la meva mare se senti orgullosa.

8.- Venc Derby 49cc petenera en bon estat i polo amb logo de la Cadena13 brodat (per estrenar) talla XL.

Conyes a part crec que amb la pàgina has destapat la caixa de trons. Crec que amb un sopar o un dinar no en tenim prou. Jo puc iniciar contactes per trobar un lloc baratet per muntar la farra. Jo ho publicaria per veure la reacció de la gent. Fins i tot si ho creus convenient li podem donar ressó mediàtic ja que aquest retrobament és insòlit dins del món de la comunicació. Em costa entendre com després de 20 anys la gent té tantes ganes de comunicar-se amb tothom.
Això vol dir que alguna cosa no funciona en la vida de tots nosaltres, els ex13's.
Miquel Miralles

Bones,
"Em costa entendre com després de 20 anys la gent té tantes ganes de comunicar-se amb tothom. Això vol dir que alguna cosa no funciona en la vida de tots nosaltres, els ex13's....."
Així acaba el comentari d'en Miralles que m'agradaria complementar, més que contestar....

Realment alguna cosa no funciona en la vida de tots nosaltres, almenys no funciona com funcionava fa vint anys. Per a mi, i estic segur que per a molts de vosaltres, varen ser uns anys més que especials...treballàvem, si, però ens divertíem alhora, gaudíem contínuament del que fèiem, teníem (i vull subratllar el teníem), el gran privilegi de treballar a la ràdio, però no a qualsevol ràdio: a aquella ràdio que era com la casa de tots nosaltres, el nostre hobby era la nostre feina, cada dia era una novetat i, de ben segur, quan tornàvem cap a casa havíem après alguna cosa....algú pot demanar més??
La feina de tècnic em va permetre voltar per tota Catalunya (i part del país veí amb el Barça, encara recordo el dia que em van escalfar a Saragossa, aquell dia de Reis que va nevar...) i conèixer a molts de vosaltres. Guardo molts records, records d'amics, no pas de companys de feina. Segurament aquest és el motiu, si més no un d'ells, d'aquest desig de comunicar-nos que el Miquel diu no entendre: Collons!!! Érem AMICS!!!!, tots, del primer a l'últim......si fins i tot érem amics del "jefe"!!!!

De la mateixa manera això explica el que alguna cosa no funcioni com funcionava fa vint anys......alguns de vosaltres encara us sentireu privilegiats per la feina que teniu, alguns potser encara teniu per feina el vostre hobby, alguns potser apreneu alguna cosa cada dia...però que aixequi el dit el que, a dia d'avui, treballi envoltat d'amics, que sigui amic del "jefe", de la recepcionista, del "sonat" del departament del costat i que realment cregui que, d'aquí a vint anys, aquests amics amb els que haurà perdut el contacte tindran ganes d'organitzar un sopar per, senzillament, recordar vells temps...algú s'atreveix?...Jo no.
Joan Carles Baena

Tots tenim un passat....ja m'he quedat sense la Creu de Sant Jordi!!. En Lluís Montserrat (Motse, pels amics) em troba al jol de les Catalunyes Arradios i em diu que m'ha enviat un e-mail públic preguntant-me si jo "encara" era madridista. Això és mala llet, però entenc que per superar les opos per entrar a l'equip de El Diario de Patrícia ha d'experimentar amb els colegues, que per això estem.

És veritat, he estat emblanquinat perquè, des que era aleví, vaig ser un fan d'en Luís Enrique. Però tenia el cor dividit ja que en el Barça m'agradava molt en Figo i em vaig fer prou culé. La meva ànima va marxar amb ell i em vaig trobar a la meseta, novament, fins que va pujar el Bodiroga i vaig tornar amb ell.

Quan ja m'estava recuperant del creuament de sentiments, em va trucar en Celades i li vaig dir que em deixés estar que ja no sentia els colors, que havia fundat la Penya Daltònica de l'Espanyol ( per buscar una sortida un pèl nostrada....o no) .

Després va ser quan em vaig fer testicle de Jehovà per esborrar els rastres però no hi ha hagut manera, fins i tot se m'atribueix l'himne del centenario, quan jo només he fet la banda sonora d'una peli del Conrad Son, segons ell, "per l'escena d'amor"....(no ho és tota d'amor?).

Vaig tenir grans moments de dubtes existencials quan l'Antonio Asensio, propietari del Sport va casar la filla amb el fill del president del Madrid, Lorenzo Sanz, tenia l'esperança que comprarien l'AS, es fusionarien, continuariem pagant la informació del Barça a un del Madrid, es dirien ASPORT i acavarien d'una vegada les rivalitats.

Però una vegada més l'Imperio del Monopolio (que diria l'altre) va intervenir i en Polanco va comprar l'AS. Collons!! no me'n sortia.

Em preguntava, com diu el bolero, si se podia amar a dos colores a la vez y no estar loco....

Fou aleshores quan l'amic Montse (rrat) em va dir que anés a passar uns dies al seu poble per oxigenar-me. Era una traició més, vaig anar a petar al frenopàtic i em vàren posar una camisa blanca!!!!....amb les mànigues de l'Enrique Iglesias cosides a les aixelles. Era el Sant Boi Palace.

...era una pregunta retòrica.

Lluis

Cadena 13. 20 anys